Edat dels Metalls

LA VIDA A L’EDAT DELS METALLS 

Fa uns 5.000 anys van començar a utilitzar-se metalls per elaborar instruments. El desenvolupament de la metal·lúrgia va començar amb el coure, però aquest metall era massa tou, i per això més tard va ser substituït pel bronze, una barreja o aliatge de coure i estany. Finalment, es van descobrir les propietats del ferro i aquest metall va acabar convertint-se en el més utilitzat per fabricar tota mena d’eines. 

Les principals activitats econòmiques van seguir sent l’agricultura i la ramaderia. La utilització d’eines fetes amb metalls (aixades, falçs, arades, …) i la millora de les tècniques agrícoles van fer la feina més eficient, van permetre l’augment de la producció i de la població i el desenvolupament del comerç.

L’Edat dels Metalls és una de les dues etapes tecnològiques en què tradicionalment s’ha subdividit la Prehistòria euroasiàtica. Per definició, és el període que va seguir a l’Edat de Pedra i durant el qual l’ésser humà va començar a fabricar coses de metall fos. L’existència de processos metal·lúrgics és indispensable per establir l’adscripció d’una cultura arqueològica a aquesta etapa, ja que els metalls nadius eren treballats per martellejat des de les fases inicials del Neolític. Seguint aquest criteri, l’Edat dels Metalls començaria amb les primeres evidències de fosa de coure, i acabaria amb la progressiva entrada a la Història de cada regió (en Europa això es va produir durant el I mil·lenni a. C. . En Mesopotàmia i Egipte coincideix ja amb el desenvolupament de l’escriptura i per tant la metal·lúrgia és plenament històrica.


Imatge: https://www.slideshare.net/GAJENJO/la-prehistria-33730143 

Els primers indicis de metal·lúrgia a Europa procedeixen de l’àrea dels Balcans, encara que la seva generalització i el conseqüent abandonament de la pedra com a elements bàsics per a la fabricació d’artefactes només es va materialitzar amb l’arribada del ferro. A causa de l’escassetat de matèria primera, a l’Egipte faraònic aquesta substitució mai es va arribar a produir.

Atès que no hi ha ruptures en el desenvolupament de les tecnologies metal·lúrgiques entre la prehistòria, la protohistòria i la història, en aquest article s’inclouen processos que es van donar en períodes clarament històrics. L’edat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s’ha subdividit la Prehistòria Euroasiàtica. Ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia, amb l’entrada ja dins la Història de bona part de l’Europa Occidental. Es considera que forma part de la protohistòria perquè encara que al Pròxim Orient coincideix amb els orígens de l’escriptura -i per tant, de la Història- a la major part del món, encara vivien la prehistòria. Dins la prehistòria a la península Ibèrica, l’edat dels metalls es pot dividir en dues grans etapes. La primera, que arriba fins a la introducció del ferro, ocupa tot el segon mil·lenni a C i l’inici del primer. Aquesta etapa es pot caracteritzar per l’ús del coure seguit del bronze. Correspon a la fase eneolítica, un període que ocupa entre una mica abans del 2000 fins al 1500 i l’edat del bronze. L’edat de bronze destaca a tota la península la fase del bronze antic, amb covetes sepulcrals artificials, correspon a la primera etapa del coneixement del coure i del bronze a les Illes.

Dins de l’edat dels metalls, s’hi pot incloure l’edat del coure, l’edat del bronze i l’edat del ferro. Encara que aquestes són classificacions vàlides per a Euràsia i a la costa nord d’Àfrica.

Font d’informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Edad_de_los_Metales